por José Ángel Hernández Sánchez
L'ombra de l'ametller, acollidora,
entre el Montsant i la serra de Prades,
rep les aromes, la llum de l'aurora
(lámines de metall acrisolades)
Aquesta pau en va mostrant alhora
nens dels pobles, camins i matinades,
pedra roja i remor d'un bosc que ignora
com avancen agulles imposades.
M'heu descobert, companys, d'altres paisatges
que no s'bren al sol, sinó als meus passos
(entrepá compartit, subtils llenguatges
de versos que són fets, d'amics capaços
d'esser quan cal que hi siguin) amb imatges
d'adéus, d'absencies... En porto aquests llaços.
José Angel Hernández Sánchez
..........................................................
No extrañéis
"No extrañéis dulces amigos
que está mi frente arrugada (*);
viví en guerra con los hombres
pro la paz de mis entrañas.
Con los que de cardenillo
tiene las venas pobladas,
que bostezan mientras muere
la otra España, sin mañana.
Desigual lid de Quijano,
despiadada, mi Mairena,
que caminar con los pobres
segó las más finas velas.
José Ángel Hernández Sánchez
(*) Antonio Machado
(POEMAS APARECIDOS EN LA PÁGINA 44 DE LA REVISTA 'CAMINAR CONOCIENDO' Nº 5, JULIO DE 1996)
No hay comentarios:
Publicar un comentario